viernes, 13 de junio de 2014

Guia per a l'autoavaluació d'empreses

La Secció de Comptabilitat del Col·legi, juntament amb l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), han presentat el 20 de maig el llibre “Guia pera l'autoavaluació d'empreses”, dels professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) María Jesús Blasco i Fernando Campa. Es tracta d'una guia "sobre la qual hi ha subjacent el control de gestió", segons ha apuntat Martí Garcia, president de la secció de Comptabilitat, que ha lamentat que en eines d'informació de les empreses seguim gairebé com ara fa vint anys, i amb fórmules, com les del Quadre de Comandament Integral (QCI), que gairebé no s'utilitzen.


En la introducció, Fernando Campa ha reflexionat sobre la matèria i sobre la importància que l'empresa, a banda d'elaborar pressupostos, s'aturi per valorar si aconsegueix els seus objectius i si aquests i les previsions estaven ben determinats. A més, cal analitzar, els aspectes quantitatius i financers de l'empresa, per mitjà d'indicadors  que donin pistes de l'evolució de la companyia.
En la seva opinió, el control de gestió serveix perquè ajuda a conèixer si estàs o no en condicions de mercat, tot i que no necessàriament per tenir un sistema de control de gestió superarem millor la crisi.


L'emprenedor

Tot seguit ha col·locat al seu lloc la figura de l'emprenedor. Ha remarcat que actualment sota el boom d'emprenedors, no tots ho són per convenciment sinó fruit de la crisi i com a via a l'autoocupació. També hi ha casos d'empreses sorgides aprofitant subvencions i lleis, cosa que Campa considera un error. Ha recordat l'elevat nombre d'empreses que tanquen al poc temps de la seva fundació perquè el negoci no era rendible, així com la importància d'estar preparats per engegar una idea d'empresa i les que sobreviuen tarden una dècada a superar la dimensió mitjana del sector. Un altre fenomen és el d'aquells que funden empreses per vendre-les al cap d'un temps.

Per a Campa, a l'hora de crear un negoci és important el perfil de l'emprenedor, sobre el qual hi ha dues franges d'edat majoritàries; d'una banda, els joves i per l’altra els majors de 50 anys. En fer-se autònom hi influeix la pressió de l'atur, no influeix el gènere i sol influir la tradició familiar (per exemple és poc habitual l'emprenedoria en fills de funcionaris o de professors universitaris). També és important l'aprenentatge del fracàs, conèixer el sector, el “networking”. Ha remarcat que s’equivoquen aquells que pensen a crear negoci propi per deixar de tenir un cap, ja que el cap aleshores serà el client. Finalment, ha ressaltat el famós discurs d'Steve Jobs on menciona el "connecting the dots": sovint a la vida acabem fent moltes coses i no sabem què acabarem utilitzant; però al final podem aprendre de totes les nostres experiències . 


La guia 

Per la seva banda, Mª Jesús Blasco ha declarat que quan està amb els clients no els diu que fa control de gestió perquè s'espanten, sinó que afirma que fa tasques de consultoria i assessoria. Pel que fa a la guia, ha explicat els orígens del projecte i la voluntat que fos una eina compressible, molt genèrica i vàlida per a unes empreses molt diverses.
Del control de gestió ha assenyalat que necessita, per poder-se fer, informació. A més, es tracta d'una eina útil de prevenció tot i que ha remarcat que “si l'empresa ja és a l'UCI no hi haurà res a fer”. Per a Blasco, la major part de les empreses tenen la seva estratègia, però cal saber aplicar-la i no canviar-la amb freqüència. Ha citat un estudi de la Harvard Business Review que explica tres regles bàsiques per l'èxit:
  • És preferible ser millor a ser més econòmic: cal tenir algun avantatge competitiu, ser millor en alguna cosa, diferenciar-se en alguna cosa
  • Focalitzar la nostra activitat en millorar els ingressos, no en reduir les despeses, els resultats han de venir de fora
  • No hi ha més regles

Respecte a la guia "el focus l'hem de posar en la idea de simplificar molt per abastar un gran nombre d'empreses, molt diverses i heterogènies i de dimensions petites". Els objectius plantejats han estat donar valor a aquesta necessitat de pensar estratègicament, i anar més enllà del dia a dia, connectant-lo amb la nostra estratègia. També ha assenyalat que cal fer un diagnòstic  global de l'empresa, des de tots els seus àmbits en conjunt. Un altre objectiu és poder fer-ne divulgació i difusió de manera senzilla i planera. 

Pel que fa a les característiques del manual, la professora ha destacat un model de comunicació basat en el model Canvas, una metodologia que situa en una plana les diferents àrees de l'empresa que cal tenir presents per establir l'estratègia global, i n’ha destacat l'aportació de valor: l'avantatge competitiu. També ha ressaltat les activitat clau, els recursos i capacitats amb què es compta, els partners i els canals de distribució. Una idea crucial és que la proposta de valor de l'empresa ha de ser capaç de generar prou ingressos per cobrir els costos de l'activitat. A continuació ha citat l'economista Ernesto Sirolli que afirma que per tenir una empresa d'èxit el secret està en tenir un màrqueting extraordinari, un molt bon producte o servei i unes finances fantàstiques. I ha descobert que no hi ha una sola empresa que domini les tres àrees alhora. Segons Blasco, en la guia aquestes grans àrees s'enfoquen a través de grans preguntes: què, qui com i quan. Per exemple, quin és el nostre avantatge competitiu, quina és la nostra proposta de valor, què ofereixo, qui són els nostres clients i les seves necessitats? Són preguntes en clau de present per facilitar l'autodiagnosi i conèixer com enfoquem l'estratègia per aconseguir un resultat final.

En concloure, la consultora ha explicat, entre altres coses, que  cada empresa pot tenir els seus sistemes de control de gestió, més o menys meticulosos i detallats, que els permetran obtenir informació amb què prendre decisions. Perquè, d’acord amb Blaco allò que mesurem ho podem millorar.

Accedir al resum de la sessió complet

No hay comentarios:

Publicar un comentario