La primera ponència de la tarda, “Garanties del deutor derivades de la comunicació de negociacions al jutjat”, ha estat a càrrec de la magistrada-jutge del jutjat mercantil 9 de Barcelona, Bárbara Córdoba. Sense voler desanimar, Córdoba ha admès que potser aportava "més ombres que llums" a la sessió en plantejar força dubtes que no tenen una resposta unànime. Per aquest motiu, se celebren reunions als jutjats de Barcelona per tal d’intentar unificar criteris. S’ha focalitzat en el nou article 5 bis, un article modificat en diverses ocasions des de l'aprovació de la llei concursal i que ara obre les portes a la suspensió d'execucions en tres supòsits. A partir d'aquest punt, ha plantejat diverses qüestions i problemes processals com la conveniència o no de comptar amb advocat i procurador, la possibilitat que el mateix deutor comuniqui al jutjat l'inici de negociacions o si la resolució ha de ser judicial o n'hi ha prou que sigui processal, entre altres punts.
També ha abordat quin és el jutge competent per declarar que uns béns són o no necessaris per a la continuïtat de l'activitat empresarial, així com el fet que no s'admetin noves execucions i les que estan en marxa es puguin suspendre. Així mateix, Córdoba ha plantejat la possibilitat d'alçar els embargaments i el jutge competent per fer-ho i ha abordat les execucions de dret públic.
A continuació, Juan Manuel de Castro, magistrat jutge del jutjat mercantil 10 de Barcelona, ha tractat la “Protecció concursal dels acords de refinançament adoptats en seu pre-concursal”. En aquest cas, l'article protagonista ha estat el 71 bis, el qual incorpora nous supòsits d'actes no rescindibles i reforça els efectes dels acords. El jutge ha destacat en primer lloc el canvi en el seu redactat, que passa de "no podran ser objecte de rescissió" (que obria alguna possibilitat de rescissió per part de l'administrador concursal) a "no seran rescindibles" (una fórmula, al seu entendre, força més imperativa). Ha esmentat un altre canvi de l'article en la inclusió de l'extinció d'obligacions "quan els acords suposin una ampliació significativa dels crèdits o una modificació o extinció de l'obligació".
El jutge ha exposat els requisits que han de reunir els acords de refinançament perquè no siguin rescindibles i altres actes que tampoc es podran rescindir si compleixen determinades condicions. El magistrat s’ha mostrat molt escèptic pel que fa a la sol·licitud d'informe d'expert independent per informar del caràcter raonable de l'acord de refinançament. En aquest sentit, ha assenyalat que la llei diu que si l'informe té reserves o limitacions, haurà de rebre el vistiplau dels signats de l'acord; i en tractar-se d'un informe que no és exigible, "la llei se'l carrega perquè si no interessa no s'utilitz”a.
D’acord amb Juan Manuel de Castro, el Reial Decret incorpora una nova causa, la de presumpció de dolo o culpa greu en la qualificació del concurs, considerada com a tal al negar-se a signar, sense justificació, un acord de refinançament. És en aquest punt on podria ser útil l'informe de l'expert independent per justificar una negativa a signar.
Juan Manuel de Castro ha tractat també els efectes de les mesures de reestructuració del deute i l'ampliació a dos anys del període transitori en què es considera crèdit contra la massa les quantitats lliurades per a l'acord de refinançament, cosa que pot afavorir aquest tipus d'acord. No obstant això, l’expert opina que els nous acords de refinançament "són massa complexos i seran poques les petites i mitjanes empreses que hi recorreran”.
L'extensió dels acords
La darrera part de la taula rodona amb el magistrat del jutjat mercantil 7 de Barcelona, Raúl N. García Orejudo, s’ha dedicat a els “Acords de refinançament homologables i la seva extensió a la resta de creditors de passius financers”. García Orejudo ha introduït la temàtica explicant com, coincidint amb la publicació el Reial Decret, es va conèixer un document de la Comissió Europea en què es recomana un nou enfocament legislatiu de la insolvència i la reestructuració amb caràcter preventiu abans d'arribar al procediment concursal, és a dir, donar una segona oportunitat davant el fracàs empresarial.
El jutge considera que aquests elements ja han estat incorporats de manera encertada pel Reial Decret, amb el blindatge de determinades operacions de refinançament. García Orejudo s’ha centrat en la Disposició Addicional Quarta (DA4ª), que aborda els acords de refinançament amb homologació judicial. Ha tractat els requisits generals per a l'homologació dels acords de refinançament i de la diferent naturalesa dels refinançaments de l'article 71 bis i de la DA 4ª, ja que en el primer cas es busca el blindatge i en el segon l'efecte extensió. Per primer cop un acord de refinançament es pot fer extensible en els seus efectes fins i tot a passius financers titulars de garanties reals. Segons García, les exigències de la DA 4ª per al blindatge són més lleugeres que en el 71 bis, ja que s'exigeix una majoria menor (51% enfront el 60%) per assolir l'acord i ha explicat els requisits conceptuals, materials i formals per aconseguir l'homologació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario