miércoles, 14 de mayo de 2014

Eduard Soler valora la mediació com a fòrmula per salvar empreses en un article a ‘Cinco Días’


 “L’elevat risc de morositat i l’extrema dificultat de finançament empresarial coexisteixen amb l’altíssima prevalença de la litigiositat per la resolució de conflictes derivats de l’activitat empresarial i econòmica i que va en detriment d’altres fórmules que podrien generar estalvis i solucions més avantatjoses per al bé comú”. Així comença l’article publicat a ‘Cinco Días’ d’Eduard Soler, degà del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, i on reflexiona sobre la figura del mediador concursal.


D’acord amb Soler, la figura del mediador concursal se situa amb la  introducció de la Ley 14/2013 de Apoyo a los Emprendedores y su Internacionalización i que ha comportat també una modificació de la Ley Concursal. Així, és lloable “la pretensió del legislador que habilita un nou mecanisme extrajudicial per a una millor resolució dels conflictes empresarials derivats de situacions d’insolvència o il•liquiditat empresarial”.

Eduard Soler recorda que “ser advocat, economista, titular mercantil o censor de comptes amb cinc anys d’exercici professional, disposar de formació en matèria concursal i haver realitzat 100 hores de formació efectiva sobre mediació són els requisits per poder exercir com a tal”. I apunta que “apostar per la mediació s’emmarca en la tendència actual de resoldre conflictes entre les parts abans d’arribar als tribunals de justícia, com ja passa en els països anglosaxons, i aconseguir un acord extrajudicial de pagaments”. I d’aquesta forma, afegeix Soler, augmentar el número d’empreses que se salven de la liquidació al accelerar els terminis del procés i prevaler la negociació per arribar a un acord.

Encara que l’impacte de la mediació concursal és tan difícilment quantificable a priori com positiu en el seu pla teòric, el degà del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, defensa que “s’ha de prendre en consideració un element també inqüestionable: al nostre país la mentalitat imperant considera encara la via judicial gairebé com l’única opció vàlida per resoldre els conflictes plantejats i contempla qualsevol altra opció com a  residual. Per tant, es requereix un canvi cultural en profunditat”.




No hay comentarios:

Publicar un comentario