martes, 6 de mayo de 2014

Anselm Constans parla del passat, present i futur de les Normes Internacionals d’Informació Financera


Anselm Constans, professor de l’escola de negocis EADA, auditor distingit del Col•legi de Censors Jurats de Comptes i membre de la junta de l’ACCID s’ha encarregat de la conferència-col·loqui: “Les NIIF, avui” el 13 de gener. L’objectiu de la sessió ha estat conèixer l’estat actual de les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF), ja que estan sotmeses a modificacions constants per tal d’assolir l’harmonització normativa entre països i amb vistes, sobretot, a l’harmonització amb la regulació nord-americana.

En la introducció, Constans ha recordat que les NIIF i les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC) tenen una gran influència en la vida mercantil i econòmica, de manera que un canvi significatiu en una d’elles pot incidir en molts aspectes de l’activitat econòmica. El professor ha apuntat la influència que les NIC han tingut en els grups que cotitzen en borsa i també en d’altres que no cotitzen i no estan obligats a fer-ho però que han decidit aplicar-les. I han influït així mateix en les normatives nacionals. 

Història de les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF)

Tot seguit Constans s’ha remuntat als orígens i evolució de la fundació de les NIC a Sidney l’any 1973, amb el Comitè de Normes Internacionals de Comptabilitat (IASC, posteriorment IASB). El primer grup de professionals que van apostar per la unificació va decidir optar per unes normes de comptabilitat senzilles i clares que servissin arreu. Decidiren igualment crear normes d’auditoria internacional i les dues activitats es van separar. A finals dels anys 80 es decidí fer una revisió a fons i es va arribar a un acord amb l’IOSCO, organisme que agrupa els supervisors de Borsa, perquè donés suport a l’impuls de les NIC en les companyies cotitzades. L’acord va acabar en unes recomanacions als països representats per l’IOSCO. D’aleshores ençà el moviment per a la implantació d’unes normes internacionals de comptabilitat ha progressat. 

El professor ha recordat que fins al 2000 es van redacta un total de 41 NICs, de les quals n’hi ha 28 en vigor. A partir del 2001 es parla de les NIIF, que té en vigor les 13 aprovades. A aquestes normes cal afegir les consultes (SIC fins al 2004 i IFRIC a partir d’aleshores).

Per a Constans “les NIC han estat un èxit, especialment durant els darrers deu anys en què han assolit un èxit mundial”. Segons un informe de l’any passat, les NIIF han esdevingut el nou llenguatge de la informació financera. I és que dels 122 països sondejats, 101 les exigeixen a les empreses cotitzades i d’aquestes, 60 també a les empreses que no cotitzen i 30 les permeten. A banda, 57 requereixen o permeten normes per a pimes, mentre que els països que no les exigeixen les permeten. 

Ara bé, l’expert ha advertit que l’èxit no serà universal fins que no hi hagi acord amb l’organisme regulador dels Estats Units, el FASB, que d’acord amb el tarannà nord-americà exigeix unes normes molt detallades. En canvi, les normes europees volen ser molt més generals, i aquesta diferència dificulta la convergència tècnica. En l’actualitat, Constans ha assenyalat, que existeix un projecte de convergència a cinc anys, tot i que la major part de les NIIF ja es dissenyen d’acord amb els americans.

Dins d’aquest projecte de convergència es pot inscriure el projecte d’actualització del marc normatiu de les NIIF, que s’està fent per etapes i que ja té algunes parts actualitzades. Del que ha canviat fins ara, Constans ha destacat el fet de a qui s’adrecen les NIC: a socis i finançadors, és a dir, a tots aquells que aporten els recursos econòmics. D’aquesta manera, la presentació dels actius i passius permet anticipar cashflows futurs.


Canvis recents

Ja en plena matèria, Constans ha tractat l’evolució recent de les NIIF i els canvis concrets en diferents NICs, començant per la NIIF 8, abans NIC 14, sobre informació segmentada, i que ara dóna més marge a l’entitat per definir els segments sobre els quals segmenta: els mateixos que utilitza en la seva informació analítica.

D’altra banda, ha esmentat els canvis i evolució dels instruments financers (NNIF 7 i 9), que són el principal projecte de l’IASB, perquè, sens dubte, els principals problemes han tingut lloc en el camp financer i és aquest el sector que més aplica les normes de comptabilitat. En aquest sentit, ja abans de la crisi hi havia consens que calia millorar la informació sobre instruments financers. De la NIIF 7, que substitueix les NIC 30 i 32, ha assenyalat que no introdueix gaires modificacions significatives, però la simplifica i se centra en la descripció dels instruments financers, i especialment dels riscos i la gestió dels mateixos. 

Així mateix, el ponent ha al·ludit al projecte de revisió de la NIC 39, la conversió en una més simplificada NIIF 9 encara no convalidada per la UE, amb una classificació més senzilla que la que actualment regeix al PGC. 

Constans ha fet referència al nou concepte d’structuredentities i ha citat els temes pendents de l’agenda de l’IASB per als propers anys, que inclou, entre d’altres, diversos instruments financers i els conceptes de deteriorament i de provisions genèriques, on es passarà de pèrdua ocorreguda a pèrdua esperable, cosa que obligarà a les entitats financers a reconèixer el deteriorament. A més, el concepte de subvencions, ha sortit de l’agenda i es posposa fins que s’emeti normativa sobre ingressos i sobre cotització dels gasos d’efecte hivernacle. Finalment, ha explicat la situació actual de les NIIF per a pimes, ja que les NIIF originals són massa costoses d’aplicar i no estan pensades per a les necessitats dels usuaris dels comptes de pimes.


No hay comentarios:

Publicar un comentario