miércoles, 4 de diciembre de 2013

Aspectes laborals, fiscals, mercantils i concursals de la Llei d’Emprenedors

La Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor i la seva internacionalització, de 27 de setembre, inclou un seguit de modificacions en la normativa fiscal, laboral, mercantil i concursal amb l’objectiu de reanimar l’activitat econòmica a través de la facilitació d’eines als emprenedors. La llei ha estat protagonista d’una jornada específica que ha reunit professionals de diferents camps per tractar les principals novetats. Així, les seccions d’Empresa, d’Assessors Fiscal i Concursal han organitzat conjuntament un seminari el 5 de novembre. Atès al gran interès i actualitat del tema ,s’ha celebrat una segona edició el dia 15.


El ponent de la primera conferència de la jornada ha estat Jonathan Gil, advocat i associat del departament de Dret Laboral de Rousaud Costas Duran, que ha abordat els canvis en matèria laboral que es troben tant en la Llei d’Emprenedors com en el RD 4/2013, de 22 de febrer, i en la llei 11/2013. Per a Gil, en aquest camp la llei ha pensat especialment en els emprenedors que tenen greus dificultats per accedir al món laboral, i per això incorpora, entre altres mesures, bonificacions i reduccions de les quotes a la Seguretat Social (SS), ampliacions en les possibilitats de capitalitzar les prestacions d’atur i nous supòsits de suspensió i extinció de les prestacions d’atur.

Pel que fa a bonificacions i reduccions de les quotes a la SS per a autònoms, Gil ha distingit entre adreçades als menors de 30 anys, als majors de 30 anys i a autònoms que pateixen discapacitat reconeguda (com a mínim del 33%). La norma, a més, en paraules de l’expert, “ha volgut premiar la pluriactivitat, ja que bonifica l’alta com a autònom per primer cop de persones que ja cotitzen en règim general”.

La llei d’Emprenedors introdueix encara més incentius quan la feina per compte aliè és amb contracte a temps parcial i amb una jornada superior al 50%. D’altra banda, apareixen novetats pel que a fa a compatibilitat de la percepció de la prestació d’atur amb feina per compte propi en els col•lectius menors de 30 anys, sempre que es compleixin determinats requisits. També és nova la possibilitat de capitalitzar l’atur per part de les persones que vulguin constituir o incorporar-se de forma estable com a socis en cooperatives o en societats laborals.


L’atur com a capital social, una nova opció

En aquest punt, una modificació normativa per als menors de 30 anys que vulguin aportar l’atur al capital social d’una societat mercantil nova o constituïda els 12 mesos anteriors és que han de satisfer el requisit de desenvolupar una activitat laboral o professional un mínim de 18 mesos i amb caràcter indefinit. Sobre aquest requisit, Jonathan Gil considera que és difícil assegurar que es mantindrà l’ocupació aquest període de temps, ja que l’empresa, per exemple, es podria extingir.

Jonathan Gil ha tractat així mateix dels supòsits de suspensió de les prestacions d’atur, així com de les reduccions de les quotes empresarials a la SS per la subscripció de diversos tipus nous de contracte de treball. Finalment, ha abordat algunes millores sobre intermediació laboral i sobre prevenció de riscos laborals a fi d’alleugerir la càrrega econòmica que han de suportar les petites empreses per complir la normativa sobre aquest últim àmbit.


Nous incentius fiscals per a les empreses i impuls als business angels

La vessant fiscal de la Llei d’Emprenedors ha anat a càrrec de Luis M. Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona. Alonso opina que aquesta llei ha estat “el leit motiv de l’actual govern per sortir de la crisi”, ja que incorpora diverses mesures que volen ser un incentiu a l’activitat econòmica.

Alonso ha subratllat que en la llei hi ha iniciatives interessants, com el tipus reduït en l’Impost de Societats (IS), del 15% per a entitats constituïdes a partir de l’1 de gener passat i que realitzin activitats econòmiques. Aquest 15% és fins als primers 300.000 euros de base imposable i puja al 20% per a la resta. Una segona novetat en IS és la deducció per inversió de beneficis (art. 37 LIS), que permet una deducció del 10% dels beneficis de l’exercici (exclòs l‘IS) en la quota íntegra de l’exercici en què es fa la inversió. La deducció és de només el 5% per a les entitats que tributen per DA 12ª (tipus reduït per creació d’ocupació). La inversió ha de ser en elements nous de l’immobilitzat material o bé en inversions immobiliàries afectes a l’activitat econòmica. També nova és la possibilitat, des del 29 de setembre, que les rendes procedents d’una cessió d’actius intangibles s’integrin en la base imposable en un 40% del seu import si es reuneixen determinats requisits.

D’altra banda, s’augmenta de 6.000 a 9.000 euros la deducció en quota per la contractació de persones amb discapacitat, quan la discapacitat sigui d’entre el 33 i el 65% i suposi un augment de plantilla. Un dels aspectes fiscals interessants de la nova llei es troba, segons Alonso, en el còmput de les deduccions relacionades amb R+D i amb R+D+i.

La llei inclou incentius per l’inici de l’activitat econòmica i es fa ressò de la reivindicació d’afavorir fiscalment l’activitat dels business angels, ja que introdueix una deducció del 20% sobre una base màxima a l’any de 50.000 euros en accions o participacions subscrites per a qui inverteixi en la constitució d’una societat o en la seva ampliació.


Criteri de caixa en l’IVA, la mesura estrella

Alonso ha assenyalat que sens dubte, la mesura estrella de la llei d’emprenedors en el camp fiscal és el règim especial del criteri de caixa, un règim opcional que pot comportar problemes de convivència amb el criteri de meritació. Poden optar al règim especial de caixa els subjectes amb un volum d’operacions l’any anterior que no superi els dos milions d’euros. S’exclouen els casos en què es cobra en efectiu per sobre  de les especificacions del reglament, així com els règims d’especial simplificat com agricultura, ramaderia i pesca. Es tracta d’un règim opcional que, no obstant, afecta també les empreses que no han optat per ell. La convivència dels dos règims serà problemàtica i obligarà les empreses a modificar la forma de registrar i comptabilitzar les factures, ja que caldrà tenir present el règim amb què treballen els proveïdors. Segons Alonso, el més encertat hauria estat que aquest règim s’hagués restringit a les relacions amb l’administració pública, principal origen del problema.


Noves figures mercantils que incorpora la Llei

El ponent de la tercera part, destinada a tractar els aspectes de caire mercantil, ha estat Iñaki Frías, advocat i associat del departament de Dret Mercantil de Rousaud Costas Duran. Per a l’expert, “la llei vol fomentar l’esperit emprenedor en els joves i promoure l’educació per a l’emprenedoria” incorporant objectius i competències d’aquest esperit dins de la formació. Amb aquest esperit neix el concepte de “miniempresa” com una eina pedagògica que es podria constituir durant la carrera universitària.

Una altra figura de nova creació prevista per la llei és l’Emprenedor de Responsabilitat Limitada (ERL), que té com a principal element innovador deixar fora de la responsabilitat l’habitatge habitual -sempre que el seu valor no superi els 300.000 euros en poblacions que no superin el milió d’habitants-. No obstant, no podrà beneficiar-se de la citada limitació de responsabilitat el deutor que hagués actuat amb frau o negligència greu en el compliment de les seves obligacions davant de tercers.

Juntament amb la figura de l’ERL la llei introdueix la figura de la Societat Limitada de Formació Successiva (SLFS), la qual, a diferència de la societat limitada ordinària, no necessita un capital mínim ni cal acreditar la realitat de les aportacions. I és que un dels seus objectius és reduir el cost de constitució d’una empresa; i quan, de manera voluntària i gradual, s’hagin fet aportacions per valor de 3.000 euros, passarà a regular-se pel règim general establert per a les Societats de Responsabilitat Limitada Ordinàries. En aquesta figura societària la retribució dels socis i administradors no podrà superar el 20% del patrimoni net de l’exercici corresponent i la reserva legal mínima dels beneficis està fixada en un 20%.

Amb la mateixa voluntat de contribuir a facilitar la posada en marxa d’una SLFS, la llei preveu crear punts d’atenció a l’emprenedor (PAE), amb finestretes electròniques o presencials en organismes públics o privats, incloses les notaries. Tot això amb l’objectiu que els tràmits i l’assessorament es puguin fer telemàticament. Finalment, Iñaki Frías ha detallat tots els passos per a formalitzar i posar en marxa una societat d’aquest tipus.


De la constitució al concurs

El darrer ponent ha estat Juan Manuel de Castro, magistrat-jutge del Jutjat Mercantil número 10 de Barcelona, que ha aprofundit en les modificacions que la llei fa en el procediment concursal. Ha abordat els canvis sobre insolvència i preinsolvència i la nova legitimació (art 3.1) del mediador concursal designat en el procediment extrajudicial per sol•licitar concurs voluntari del deutor en els supòsits en què hi ha hagi concurs consecutiu. D’acord amb de Castro, la sol•licitud s’ha de fer dins el mes següent als tres mesos a què es refereix el 5 bis.4 de la llei concursal en cas que no hi hagi acord extrajudicial de pagament, s’incompleixi o els creditors decideixin no seguir amb les negociacions.

La segona qüestió important, segons el magistrat, fa referència a la remissió del passiu insatisfet, fórmula utilitzada en la conclusió d’un concurs per insuficiència de massa amb possible exoneració de deutes concursals. L’expert ha aclarit que si fins ara no era de gaire utilitat per a persones físiques perquè després del concurs seguien amb deutes presents i futurs del concurs, ara pot haver-hi una exoneració parcial, sempre que el concurs no s’hagi declarat culpable, el deutor no hagi estat condemnat pel delicte de l’article 260 del codi penal (delicte d’estafa) o per algun altre relacionat amb el concurs i hagi pagat els crèdits contra la massa i privilegiats i un 25% dels ordinaris.

El tercer gran punt és el relatiu a l’acord extrajudicial de pagament previst en el nou títol 10 de la llei, que pot acabar o no en concurs consecutiu. Segons el magistrat Juan Manuel de Castro: “la nova figura de concurs consecutiu fa preveure una allau de concursos d’aquest tipus”, per la qual cosa els magistrats de Barcelona han acordat que se n’ocupin de moment només els jutjats mercantils 3 i 6. Més endavant s’afegirien altres jutjats mercantils.

Segons el magistrat, en el desenvolupament legal de l’acord extrajudicial destaca la por del legislador. Es tracta d’un acord que s’aplica a l’empresari persona natural en situació d’insolvència, amb un passiu inferior a cinc milions d’euros. El magistrat ha acabat amb l’exposició de la figura de concurs consecutiu.

Llegir resum complet

No hay comentarios:

Publicar un comentario