viernes, 8 de noviembre de 2013

El nou model de l’Agència Tributària de Catalunya

Joan Iglesias, director del programa per a la definició d’un nou model d’administració tributària de Catalunya, ha donat la conferència El nou model de l’Agència Tributària de Catalunya . En la introducció d’aquest acte organitzat per la Secció Fiscal de Col•legi, Iglesias ha volgut fer palès que ell impartia la conferència a títol absolutament personal i que en cap cas ho ha fet en representació del Govern. Per aquest exinspector de finances de l’Estat, “explicar el tema de la nova administració tributària en fòrums com aquesta entitat col•legial té per objecte facilitar el diàleg entre el sector públic i el privat”. 


En la seva intervenció, Joan Iglesias, ha afirmat que “l’agència tributària és una peça de l’administració tributària però que no ho és tot”. Segons aquest expert, “la construcció de la nova administració s’ha d’abordar de forma conjunta amb els professionals que acumulen coneixement i més de 30 anys d’experiència en l’àmbit fiscal ”. D’altra banda, Iglesias ha ressaltat que “el disseny d’un nou model de gestió tributària per Catalunya és una bona oportunitat per renovar i corregir possibles mancances del sistema”.


Autocontrol dels declarants

A efectes d’il•lustrar quins aspectes dels sistema es poden millorar, el director del programa ha argumentat que “gran part dels recursos humans i tècnics que avui es destinen al control dels declarants es podrien estalviar dotant als contribuents d’un sistema d’autocontrol de les pròpies irregularitats”. Iglesias ha destacat també el paper que en aquest nou model haurien de jugar els assessors i experts tributaris. Per aquest professional, “la xarxa d’intermediaris fiscals podria contribuir, amb la seva experiència, a millorar significativament el percentatge de compliment voluntari sense necessitat d’intensificar el control”.

El sistema tributari espanyol es basa en l’autoliquidació par part del contribuent –sistema innovador instaurat tot just estrenada la democràcia- traslladant així al declarant tot el procés i reduint el volum de feina de l’administració, que és qui es reserva el control posterior de la legalitat d’actuació. La part negativa, segons Iglesias, es troba en la progressiva substitució del factor humà pel factor informació: “és una administració de dades, en la qual, perquè l’administració s’estalviï recursos, el contribuent ha de complir amb el seu deure tributari sota l’amenaça de que si no ho fa hi haurà conseqüències”. Aquesta necessitat de compliment s’ha resolt a través del sector privat amb intermediaris (com els titulats mercantils, entre d’altres), tot i que aquesta figura no està reconeguda.


Monopoli de la informació i elements sancionadors

L’expert ha resumit els tres elements fonamentals del sistema actual: la informació -que és privada i monopolitzada per l’administració-, el rigor sancionador davant del no compliment -fins i tot amb penes privatives de llibertat- i el trasllat de la liquidació al contribuent. 

Iglesias ha explicat que “malgrat tots els canvis jurídics i tecnològics, el creixent volum d’informació sobre el contribuent i la capacitat repressora, no s’ha pogut evitar que l’activitat econòmica no declarada continuï molt més alta que en països veïns, amb percentatges que van del 20 al 25 % de l’activitat econòmica”. Pel ponent “el manteniment d’aquests percentatges és una demostració del fracàs del sistema d’administració tributari engegat el 1992, com ho és també l’amnistia fiscal de 2012 per intentar recuperar una part d’aquesta activitat no declarada”. I ha afegit que “és prou evident que per lluitar contra l’incompliment tributari no n’hi ha prou amb l’activitat repressora o les sancions, sinó que cal treballar per augmentar la consciència fiscal de la ciutadania”. Així, ha declarat, “cal una revisió en profunditat del model establert el 1992 amb l’objectiu d’assolir una major eficiència”.


Fomentar la cooperació públic-privada

Assolir aquesta eficiència, ha continuat Iglesias, “passa per un augment significatiu del percentatge de compliment voluntari [no el forçós], en un nou escenari on l’acció de l’administració es basi en l’exemplaritat i la transparència en la gestió dels recursos públics” i situant al ciutadà al centre de decisió. En aquest sentit, el responsable del Govern proposa canviar el model de manera que, seguint les recomanacions de l’OCDE i l’exemple d’alguns països del nord d’Europa, hi hagi una major col•laboració entre l’administració i el contribuent. Els eixos bàsics són “una administració oberta, transparent, professional, propera, eficient, amb vocació de servei i que es basi en la cooperació públic-privada”. 

Tot plegat exigeix proximitat i facilitar l’accés a la informació, ja que segons l’expert, “facilitar informació és beneficiós per a tothom perquè alliberarà neguits als contribuents i estalviarà recursos a l’administració”. Així, una administració tributària amb vocació de servei afavoreix la col•laboració i permet als professionals que no tinguin la sensació que sempre desconfiem d’ells. És en aquest punt que el model que ha suggerit Iglesias aposta per una major implicació dels intermediaris fiscals, per estalviar recursos i lluitar contra l’economia submergida.


La importància dels professionals i la segmentació dels contribuents en categories

El canvi de model que ha proposat el director del programa inclou un canvi en la consideració, promoció i formació dels treballadors públics, sobre els quals s’apliquin les bones pràctiques de l’empresa privada per afavorir l’eficiència i els resultats. D’altra banda, és necessari segmentar els contribuents en categories en funció del seu grau de compliment així com una regulació i homologació dels professionals de l’assessoria fiscal i tendir cap a un sistema que aporti una major seguretat al sistema. 

En les conclusions, Joan Iglesias ha tornat a insistir en la necessitat de que el model d’autoliquidació evolucioni del control del Govern a l’autocontrol, tot facilitant les eines perquè sigui possible, i en el fet que l’eficiència fiscal només s’aconseguirà si es posa en pràctica un sistema de col•laboració efectiva públic-privada. També ha tornat a emfatitzar en la necessitat d’aprofitar l’experiència de l’AEAT per posar-la al servei de la societat i establir un marc d’entesa per millorar la recaptació sense convertir la gestió tributària en un conflicte permanent.

Llegir resum complet de l'acte

No hay comentarios:

Publicar un comentario