viernes, 11 de enero de 2013

Conflictivitat judicial per l’economia d'opció, simulació i frau de llei


“La posició de l'Administració Tributària davant la simulació, enfront l'anàlisi de la jurisprudència més recent”, ha estat el títol d'una sessió organitzada pel Col•legi. El ponent ha estat Luis Manuel Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona (UB), i responsable d’un extens treball sobre el tema. El catedràtic ha exposat els conceptes de ‘simulació’, ‘frau de llei’ i ‘economia d'opció’ i ha exposat la posició dels tribunals, les seves conclusions com a expert i possibles estratègies de defensa. Clicar aquí per accedir al document complet


A l’inici de la seva conferència, Alonso ha defensat la legitimitat dels conceptes de planificació fiscal i economia d'opció perquè un negoci o una operació sigui el més rendible possible, a l'empara de diversos articles de la Constitució Espanyola, sempre que aquesta economia d'opció s'ajusti al dret i no acabi en frau de llei o simulació. Ha recordat que l'economia d'opció és la possibilitat d’escollir entre les diferents possibilitats que permet la llei, aquella que sigui més avantatjosa per al contribuent, i entre els avantatges es pot triar també els fiscals, sempre que no es vulneri la legalitat.

Segons Alonso, “habitualment, el problema rau en el fet que no sempre és fàcil discernir les fronteres entre el que es pot considerar economia d'opció i el que és frau de llei”, fet que pot succeir quan s'utilitzen vies que no són les més habituals. Alonso ha explicat que l'economia d'opció es pot confondre amb pràctiques elusives i ha distingit entre simulació i frau de llei. Ambdues impliquen el desconeixement de la realitat jurídica presentada per part de l'obligat tributari, circumstància per la qual s'entra en una dinàmica de redefinició dels fets. La diferència, ha explicat, recau en què “mentre en la simulació, els fets van succeir realment però es van emmascarar, en el frau llei els fets van succeir i són els que es veuen, però abusant del sentit de la norma o de la lletra de la norma, de manera que cal una redefinició d'acord amb el sentit d'aquesta”. En el cas de la simulació (segons sentència del Tribunal Constitucional) es pot parlar d’engany o ocultació maliciosa, cosa que no passa amb el frau de llei.

Indicis com a proves
El catedràtic ha aprofundit en les característiques de cada institució incidint en el fet que, segons la jurisprudència, en la simulació hi ha, a més, un ànim de perjudici per mitjà d'una acció o omissió "dolosa"; i hi ha un ànim de falsejament de la realitat o la creació de negocis ficticis. Ara bé, ha posat l’èmfasi en que és important que l'Administració demostri que s'ha produït aquesta falsedat o l'existència del negoci fictici. Ha reconegut que en general l'Administració no aporta proves sinó només indicis i ha lamentat que el problema apareix en confondre la causa genèrica i abstracta dels negocis amb el motiu del negoci.

Alonso considera que “l'actual línia de sentències és aterradora i que fa molt mal al dret perquè s'opta al recurs de l'evidència per prescindir de l'ús d'arguments més elaborats”, o bé s'apel•la a l'equitat i l'interès general, deixant de banda els principis de seguretat jurídica i legalitat (tributària i penal). En molts casos, s'arriba al punt en què tota economia d'opció es considera frau de llei i s’aplica el gravamen més alt o l'economia d'opció inversa, és a dir, s'obliga a decantar-se per l'opció econòmica més onerosa per al contribuent.

Exemplaritat comunitària
En l'àmbit comunitari, Alonso ha fet referència “a l'exemplaritat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE)”, que segueix una línia uniforme i ha sabut distingir entre el que és frau i el que són altres operacions de planificació comparables a la nostra figura de l'economia d'opció. En aquest camp, s’ha referit al cas Halifax per exemplificar  una interessant i molt citada sentència d'aquest tribunal. No obstant, ha advertit que “els tribunals espanyols són molt reticents a deixar-se guiar per les directrius d'aquest tribunal europeu”.

D'altra banda, en el cas que es produís un abús del dret, segons Alonso, “la solució  és redefinir, reconfigurar o aplicar la norma, però no sancionar, perquè per sancionar cal una base clara i segura”; pel catedràtic, “no infringir una norma de forma directa no pot donar peu a sanció”. Finalment, Luis Manuel Alonso  ha estat molt crític amb la postura de l'Administració Tributària per basar-se només en indicis per fer una qualificació de frau de llei i ha encoratjat a la utilització dels convenis internacionals. Clicar aquí per accedir al document complet

No hay comentarios:

Publicar un comentario