lunes, 7 de mayo de 2012

La problemàtica de les dilacions i els incompliments de l’Administració



En el seminari titulat “Dilacions en el procediment d’inspecció”, celebrat a la seu del Col•legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, es va reflexionar sobre els diferents principis rectors que encapçalen l’activitat inspectora. El ponent convidat va ser José Andrés Rozas Valdés, professor titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona (UB). Rozas va criticar l’incompliment dels terminis de l’Administració, a la que va qualificar de “no ser diligent i de fer de la dilació un ardit per perllongar la duració d’un procediment”. Clicar aquí per accedir al document complert de les conclusions de la jornada.

La importància dels matisos 
L’exposició de Rozas es va centrar en els matisos que la terminologia regulatòria du implícits i va assegurar que “el desenvolupament reglamentari va molt més enllà del que es pot interpretar”. Durant la seva intervenció, el professor va incidir en el fet que la variació que amb el marc regulatori de 1998 es coneixia com a “dilacions imputables al contribuent” amb l’actual de 2003 ha passat a “dilacions no imputables a l’Administració”. També va posar de relleu que amb l’anterior regulació el contribuent no havia de presentar documents que estaven en poder de l’Administració, en canvi ara en té l’obligació, encara que aquesta informació estigui en possessió de la pròpia Administració. Concretament, el professor va esmentar la necessitat d’incloure-hi terminis i va criticar que l’incompliment d’aquests venciments per part de l’Administració ”no produeixin efectes i el procediment acabi quan es considerin ultimades les actuacions necessàries per a la liquidació”.

El  còmput és el problema
El procediment de gestió caduca als sis mesos i és ininterrompible, mentre que amb la inspecció s’estableix una durada màxima de 12 mesos. Rozas, però, va remarcar que “el reglament afegeix que poden aparèixer les ‘interrupcions justificades’ i les ‘dilacions indegudes’, dilacions que part de la doctrina considera il•legals”. Per a Rozas el problema d’aquests diferiments “és el còmput i l’establiment dels temps morts”. En aquest punt, va remarcar però que “el reglament és norma preceptiva d’obligat compliment” mentre el Tribunal Suprem (TS) no digui que és contrària a la llei i n’expulsi algun article, com es va fer amb el cas del reglament de les operacions vinculades.

Replantejament dels principis
El professor també va exposar els diferents principis rectors que han d’encapçalar l’activitat inspectora, que van des de la seguretat jurídica a la proporcionalitat, l’eficàcia i l’economia. En el cas de la proporcionalitat, es va preguntar si la documentació que es demana serveix per a alguna cosa, si hi ha relació d’idoneïtat i si és imprescindible. Rozas va afirmar que “la inspecció actua en el seu propi interès ja que els incentius dels inspectors en concepte de plus de productivitat eviten ‘actes amb acord’ “.
Finalment, el ponent va explicar les diferents causes de dilació que inclouen, entre d’altres, els retards en les compareixences i en l’aportació d’informació amb transcendència tributària, el concepte  “íntegrament complimentats”, així com també la “concessió d’ampliació de terminis”. En aquest punt, Rozas es va preguntar “perquè ha de computar com a dilació si es concedeix l’ampliació i si també es pot ampliar el termini per aportar allò que el contribuent no té obligació de conservar”.

Clicar aquí per anar al document complert amb totes les conclusions de la jornada

No hay comentarios:

Publicar un comentario